sabato, Luglio 24

Un milió de soldats russos per alliberar Catalunya Segons les autoritats espanyoles, Putin hauria ofert 10.000 soldats a Puigdemont per donar suport al procés d’independència de Catalunya. Espanya fa un ridícul monumental a Europa

0

Resulta penós haver d’explicar una pel·lícula d’espies quan la pandèmia està matant milers de ciutadans i destrossant les economies d’arreu del món. Però és que a Espanya passen coses inaudites: per exemple, mentre de dia els ministres reclamen prudència, distància social i confinament a la població, de nit celebren fastuosos sopars de cent cinquanta comensals entre polítics, banquers i periodistes influents, en ple seny del lladre.

Però això no és res comparat amb els deliris de certes autoritats. El proppassat dimecres, un jutges amb esperit messiànic (tot per la pàtria) van ordenar a la Guàrdia Civil una colla de registres i detencions absolutament increïble. Es tractava de destapar una suposada conxorxa russa per enviar soldats de Putin a lluitar per la independència de Catalunya, i de denunciar unes converses d’alguns dirigents catalans amb Julian Assange i Edward Snowden. En ambdós casos la intenció era, diuen, la de desestabilitzar la Unió Europea.

A les llumeneres que van ordenar les detencions i els interrogatoris no se’ls va acudir altra idea que batejar l’operació amb el nom ‘Volhov’, en record d’una batalla que la “División Azul” franquista, al costat dels soldats de Hitler, va lliurar contra l’exèrcit soviètic. Alguns militars somien en un passat heroic, que per ells consisteix a lluitar contra els bolxevics al costat dels nazis.

El disbarat no pot ser més gros. Que alguns catalans hagin somiat una trama internacional per implementar la República Catalana és plausible. Que hi hagi res de cert en aquestes acusacions és absolutament inversemblant. I si Putin hagués ofert 10.000 soldats a Puigdemont per ajudar-lo a donar un cop -cosa que no es creu ningú- és evident que el President de Catalunya mai ho hauria acceptat. Puigdemont va dir des del primer dia que la violència era inacceptable per assolir qualsevol objectiu polític.

Si les autoritats espanyoles pretenien desprestigiar el moviment catalanista vinculant-lo a la Rússia de Putin, s’han cobert de glòria: l’únic que hauran aconseguit és crear un conflicte diplomàtic. L’Ambaixada russa no només ha desmentit la hipòtesi dels soldats, sinó que l’ha ridiculitzat.

En el missatge de resposta, els russos han al·ludit al fet que els suposats soldats no serien 10.000 sinó un milió, i serien transportats en avions ‘Mosca’ i ‘Xato’: uns models de disseny rus que es van fabricar a la Catalunya republicana de l’any 1936 per combatre l’aixecament de Franco. És evident que la menció a la batalla de Volhov no els ha fet gota de gràcia.

Tot això és risible, ridícul a ulls del món. Als catalans, però, ja no els sorprèn res: de disbarats com aquests en veuen sovint des de fa anys. Són centenars els activistes catalans que han estat detinguts, molts d’ells acusats de terrorisme, i que després de passar mesos en presó preventiva han quedat amb llibertat sense càrrecs.
L’Estat espanyol sempre reacciona furiosament davant les contrarietats; la setmana passada es va conèixer l’absolució del Major Trapero, per a qui els fiscals ‘patriotes’ demanaven llargues penes de presó: l’acusaven de ser el braç armat de l’independentisme. El judici va deixar clar com l’aigua que les acusacions eren falses i que les declaracions dels responsables de la Guàrdia Civil no s’aguantaven per enlloc. La resposta de la Guàrdia Civil ha estat apujar el to i inventar-se una pel·lícula d’espies russos.

Que entre els jutges del Tribunal Suprem, fiscals, ministres de l’interior i comissaris de policia hi ha individus amb molta maldat ho sabem des de fa temps. Ara, cada dia tenim més la certesa que no arriben ni a trossos de quòniam.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->