lunedì, Maggio 17

UE: recurs d’ Espanya contra tres eurodiputats catalans Espanya vol retirar la immunitat parlamentària de tres eurodiputats i enviar-los a la presó per sedició. Vuit motius per denegar la sol·licitud

0

En plena pandèmia, amb milions d’europeus perjudicats per les mesures de confinament, els hospitals desbordats, els estudiants a casa i els mestres fent meravelles per intentar no perdre el curs; enmig d’aquesta emergència global, el Parlament Europeu haurà d’aparcar la seva tasca legislativa i encarar-se a una qüestió que s’hauria hagut de resoldre fa anys. Un problema polític específicament espanyol, que la classe política espanyola no va voler resoldre; va preferir delegar-la als tribunals de justícia, subvertint el funcionament normal de les institucions i reprimint venjativament milers de persones.
Aquesta setmana,
el Parlament Europeu ha admès a tràmit un suplicatori: la petició del Tribunal Suprem espanyol de retirar la immunitat de tres eurodiputats, Clara Ponsatí,Toni Comín i Carles Puigdemont. El Tribunal Suprem espanyol els vol jutjar per sedició. La premsa de Madrid saliveja: anhelen veure al President de Catalunya empresonat i humiliat. El consideren el principal enemic del règim espanyol i estan disposats a pagar el preu que calgui per destruir-lo políticament i humanament.

Normalment, el Parlament Europeu accepta tots els suplicatoris. Tanmateix, en aquest cas hi ha una colla de raons que justificarien denegar-lo.
1. El ponent de l’informe jurídic és l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazkiconegut per la seva agressivitat. Dzhambazki comparteix grup parlamentari amb el partit d’extrema dreta Vox, que va exercir l’acusació particular en el procés judicial contra els presos polítics catalans. És evident que el senyor Dzhambazki no és neutral en aquest assumpte.
2. És una irregularitat que, dels vint-i-cinc membres de la comissió que s’encarrega dels suplicatoris, vuit siguin espanyols; tots ells són membres de partits que van impedir la proclamació de Puigdemont com a president, tot i haver liderat aquest la coalició guanyadora a les eleccions catalanes del desembre del 2017.
3. La finalitat d’aquest procés és la de reactivar les ordres europees de detenció contra els eurodiputats emeses pel jutge Llarena, membre del Tribunal Suprem espanyol. Una altra irregularitat: el Suprem només pot intervenir per jutjar aforats; quan es van emetre les ordres, Ponsatí, Comín i Puigdemont no ho eren.
4. El suplicatori es tramitarà per videoconferència. Això no està previst pel reglament de la Cambra europea, i pot vulnerar el dret dels tres diputats a la confidencialitat. Cal recordar que si Puigdemont no és president de Catalunya és perquè els partits que ara en reclamen l’extradició es van oposar a una investidura per videoconferència quan ell s’havia exiliat per acollir-se a la justícia de Bèlgica.
5. És una altra irregularitat que hi hagi un sol ponent (l’esmentat senyor Dzhambazki) per els tres eurodiputats, que estan acusats de delictes diferents.
6. El més greu dels delictes de què se’ls acusa és el de sedició. Aquest delicte fa referència a aldarulls produïts en el marc d’una protesta política. És un delicte no reconegut ni a Itàlia, ni a França, ni a Alemanya ni a Bèlgica. De fet, el reconeixement d’aquest fet com a delicte pot suposar la criminalització de qualsevol manifestació, i per tant, genera una terrible inseguretat jurídica a tots els ciutadans.
7. És evident que si el suplicatori es concedeix i els tres eurodiputats són extradits, no tindran un judici just a Espanya; cap dels seus companys de govern, avui empresonats, el va tenir. Recordem que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU exigeix, des de fa anys, la posada en llibertat d’aquests presos. Tampoc no va tenir un judici just el basc Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, segons sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans; tanmateix, es va passar a la presó sis anys i mig. No només això, sinó que a instàncies de la fiscalia, que depèn del govern espanyol, ara el volen tornar a empresonar, repetint el judici!

Espanya s’enfonsa en la misèria, però el règim no vol renunciar al seu objectiu: si s’ha d’ensorrar, que s’ensorri sencera. Amb bascos i catalans lligats ben curt, tal com exigia Franco.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->