lunedì, Settembre 20

Tribunal Suprem d’Espanya: No és jurisprudència, és “jurisvenjança” El Tribunal Suprem espanyol farà repetir el judici a Arnaldo Otegui, a qui el Tribunal Europeu de Drets Humans havia donat la raó

0

El setembre del 2011 l’Audiència Nacional espanyola va condemnar els bascos Arnaldo Otegui, Jacinto García, Rafa Díez Usabiaga,Zabaleta Tellería i Rodríguez Torres a presó i inhabilitació per a càrrec públic.
El delicte “provat” era el pertinença a banda armada. Els acusaven d’intentar reconstruir la banda ETA, tot i que Otegui i els seus companys portaven temps reivindicant la fi de la violència i la resolució del conflicte basc per via política. De fet, ETA va anunciar la seva renúncia a la lluita armada l’octubre del 2011.

El novembre del 2018, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va sentenciar que, en el judici del 2011, l’Audiència Nacional espanyola havia vulnerat el dret d’Otegui a tenir un judici just.
El TEDH confirmava que uns comentaris de la magistrada Ángela Murillo sobre les declaracions d’Otegui evidenciaven la seva animadversió contra l’acusat, i per tant Murillo no havia de ser competent en la causa. Quan va arribar la sentència d’Estrasburg, Otegui ja havia complert íntegrament la pena de sis anys i mig a la presó de Logroño. D’un Estat democràtic, l’únic que es podria esperar era la rehabilitació immediata d´Otegui i una reparació per l’empresonament injust. No va arribar ni una cosa ni l’altra.

Avui, Otegui, -encara inhabilitat fins el 28 de febrer del 2021- és un personatge amb ascendència sobre el moviment independentista i d’esquerres del País Basc; el seu grup polític (Bildu) ha donat el vistiplau als pressupostos generals de l’estat per l’any 2021 i ell persisteix en el seu objectiu de negociar una sortida al conflicte entre el País Basc i Espanya.
Doncs bé: en un acte de perversió absoluta,
la Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol, presidida per Manuel Marchena, ha decidit repetir el judici a Arnaldo Otegui.

Rebregant els més elementals principis del Dret, el TS utilitzarà la sentència d’Estrasburg no per reparar la injustícia perpetrada, sinó per fer-la més grossa: la farà servir com a excusa per a saltar-se l’article 4.2 del protocol número 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, segons els qual cap ciutadà pot ser jutjat dos cops pels mateixos fets.

Les proves que l’estat de dret fa aigües per tots costats a Espanya són abundants.
Exemples: tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que l’eurodiputat Oriol Junqueras tenia immunitat parlamentària quan ser condemnat, el Tribunal Suprem el manté a la presó. Aquest serà el quart Nadal que Junqueras passa entre reixes, i el mateix TS li ha denegat el tercer grau, que el permetria sortir de dia per anar a treballar. El TS ha fet el mateix amb tots els organitzadors del Referèndum del 2017 (malgrat que l’organització d’un referèndum no té tipificació en el codi penal espanyol). Més exemples: el despatx de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha estat assaltat i registrat dos cops amb total impunitat i els fets no s’investiguen. Ara, l’Audiència Nacional busca desesperadament indicis per relacionar Boye amb un cas de narcotràfic, en el que l’advocat no hi té res a veure.
I més: el jove madrileny Dani Gallardo ha estat condemnat a més de quatre anys de presó per haver-se manifestat en suport dels presos polítics.
La llista no ens l’acabaríem.

Otegui sempre havia denunciat la injustícia del seu empresonament. El Tribunal Europeu li ha donat la raó. El Tribunal Suprem s’hauria de disculpar. Doncs no, aquesta setmana el TS ha decidit tornar a fer-lo seure al banc dels acusats. Està dient: “que els tribunals europeus dictaminin el que vulguin, que jo faré el que em surti de la toga”.
La decisió de repetir el judici generarà jurisprudència: tots els presos polítics i exiliats catalans confien en la justícia del tribunals europeus; doncs bé, quan els tribunals europeus els donin la raó, la repressió espanyola encara no s’haurà acabat.
Per definició, la doctrina del més alt dels tribunals hauria d’estar inspirada per la prudència. En el cas espanyol, evidentment està inspirada per l’escarment. Si algú qüestiona la unitat d’Espanya, l’estat exigeix venjança. El senyor Manuel Marchena vol el paper de cabdill dels venjadors. A manca de Generalíssim, fa de Caudillo.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->