martedì, Ottobre 26

Senyor Borrell, no ens faci riure! Cinisme i doble vara de mesurar els drets humans del cap de la diplomàcia europea. El cinisme europeu no té límits

0

Que fàcil ho va tenir Serguei Lavrov, ministre d’afers exteriors rus, per contestar Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea: quan l’espanyolíssim Borrell va criticar el seu homòleg rus per l’empresonament de l’opositor Aleksei Navalni, Lavrov només va haver de recordar que a Europa també hi ha presos polítics(concretament, activistes culturals, socials i càrrecs electes catalans), precisament fruit de la incapacitat dels governs espanyols de resoldre democràticament els conflictes polítics.

I de quin cinisme va fer gala Josep Borrell, quan al Parlament Europeu va rebre les crítiques de molts eurodiputats pel fracàs del seu viatge a Rússia! Va dir que no es podia comparar la situació de Navalni, primer enverinat i actualment engarjolat, amb el dels opositors catalans. I per què els casos no es poden comparar? Segons Borrell, perquè alguns dels catalans van poder participar a la campanya electoral de les eleccions legislatives que es van celebrar ahir a Catalunya; i tres més eren precisament al Parlament Europeu, criticant-lo a ell.

, senyor Borrell: alguns presos polítics han pogut sortir uns dies de la presó i participar a la campanya: perquè com que ja fa més de tres anys que hi són, ja han complert una quarta part de la condemna que el Tribunal Suprem els va imposar –de la manera més venjativa. Perquè les institucions penitenciàries a Catalunya depenen del Govern català, i, complint tots els requisits necessaris, van obtenir el tercer grau que els permet sortir de dia a la presó; i sabent perfectament que la fiscalia impugnarà aquest tercer grau, que el Tribunal Suprem espanyol donarà la raó a la fiscalia – com ja va fer pocs mesos enrere- i que molt aviat se’ls tornarà a denegar el permís -que sí que es concedeix als presos comuns.

I sí, tres dels catalans perseguits per la justícia espanyola són al Parlament Europeu. Esclar, a vostè no li va fer gens de gràcia que Puigdemont pogués fer ús del seu torn de paraula per posar-lo a vostè en evidència; ells són eurodiputats malgrat els esforços del govern espanyol, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que han fet tot el que han pogut per evitar-ho, amb demandes d’extradicions, suplicatoris i ordres europees de detenció. Sí són a Estrasburg és gràcies al bon sentit dels tribunals europeus i per desesperació del govern del qual vostè formava part. És més, també hauria de ser al Parlament Europeu el senyor Junqueras, tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, dictamen del qual el Suprem espanyol, incomprensiblement, no va fer cas.

Que vostè, senyor Borrell, faci servir com a argument de garantia de drets humans d’Europa una realitat que s’ha obstinat a combatre obertament resulta d’un ridícul espantós. Aquest cinisme li poden comprar els mitjans de comunicació espanyols, però ni de bon tros és acceptable per la premsa europea -ni la catalana.

Finalment, val la pena recordar que la llibertat del senyor Puigdemont, que vostè esgrimeix com a evidència de plenes garanties democràtiques, només és certa al nord del Pirineus; al sud seria fulminantment detingut i engarjolat. El mateix senyor Pedro Sánchez, en campanya electoral, va arribar a prometre solemnement que si ell arribava a president del govern espanyol, Puigdemont tornaria a Espanya lligat de mans i peus (no va donar detalls de com pensava perpetrar el segrest).

Senyor Borrell, vostè no és digne del càrrec que ocupa i deixa en molt mala posició la diplomàcia europea. I no ens faci riure amb les seves explicacions, que la qüestió és molt seriosa.

Llibertat per Aleksei Navalni, per tots els presos polítics del món, inclosos els catalans; i pels cantants perseguits pel règim espanyol, com els digníssims Valtonyic i Pablo Hasél, a qui vostè no arriba a la sola de la sabata.  

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->