domenica, Ottobre 24

Espanya: repressió de l’Estat espanyol contra els intel·lectuals catalans Mentre amb una mà anuncia l’indult, amb l’altra l’Estat espanyol persegueix els antics alts càrrecs de la Generalitat

0

Per avui, vint-i-u de juny, està anunciada la publicació de l’informe del Consell d’Europa condemnant Espanya per la seva instrumentalització de la Justícia en contra dels polítics dissidents -els líders catalans empresonats des de fa gairebé quatre anys.
També avui, el president espanyol Pedro Sánchez ha contraprogramat la notícia amb una compareixença davant d’un públic escollit a dit, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, per exhibir la seva magnanimitat anunciant a so de bombo i platerets l’imminent indult als presos polítics catalans.
És una magnanimitat tramposa: totes les institucions internacionals i els tribunals europeus que han analitzat el cas saben que el judici contra els líders catalans va ser una farsa plena d’irregularitats, que els jutges del Tribunal Suprem van vulnerar drets fonamentals dels acusats i que el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminarà la nul·litat de la sentència.
Si la magnanimitat consisteix a perdonar el culpable, qui hauria de demanar-la és l’estat espanyol, previ acte de contrició.

El gest de Sánchez no enganya milions de catalans. Tanmateix, a Europa es podria pensar que el conflicte entre Catalunya i Espanya està a punt de ser canalitzat per la via del diàleg polític. Res més lluny de la realitat: la repressió contra els catalans no només no s’ha aturat, sinó que va in crescendo.

Aquesta setmana, el Tribunal de Comptes espanyol ha notificat a trenta-nou alts càrrecs dels governs de Catalunya dels anys 2011-2017 una imminent sanció econòmica milionària per presumpta malversació de fons.
Segons l’acusació, els diners emprats en l’acció exterior de la Generalitat es destinava a la preparació del referèndum. Com a prova d’això, s’addueix una resposta del llavors president, Artur Mas, a preguntes d’un periodista: «Si l’estat espanyol no escolta les demandes de Catalunya hi haurà un problema de relació entre els dos governs» -frase que va ser dita en un dels múltiples viatges de promoció econòmica de Catalunya per impulsar les exportacions. Per cert, aquells viatges van ser decisius, puix a Espanya s’impulsaven boicots als productes catalans, i l’augment de les exportacions va salvar moltes empreses. Doncs bé, el Tribunal entén ara que aquelles declaracions acrediten la malversació de fons públics per perseguir fins anticonstitucionals.

Entre els perseguits pel Tribunal de Comptes espanyol s’hi troba el prestigiós economista Andreu Mas-Colell, que havia estat catedràtic a Harvard, president de l’Econometric Society i Foreign Honorary Member of American Economic Association. El 1995 va deixar la seva reeixida carrera acadèmica per aixecar, per encàrrec del President Jordi Pujol, una universitat pública d’excel·lència a Barcelona. L’any 2000 va entrar al Govern de Catalunya com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat del Coneixement. Es va apartar de la Generalitat el gener de l’any 2016, quan Carles Puigdemont va ser investit President; com acadèmic vocacional que és, el professor Mas-Colell va seguir venint a les universitats a presentar llibres, a fer conferències i a debatre amb els seus col·legues.
Mas-Colell té 77 anys, està jubilat, no va tenir res a veure amb el referèndum de l’any 2017. El Tribunal de Comptes està a punt d’embargar-li els béns, els comptes corrents, la pensió, casa seva. ¿Què pretén el Tribunal de Comptes? ¿Què s’ha proposat l’estat espanyol? ¿Escarmentar tots els savis? ¿Evitar que tots els intel·lectuals i ments brillants de Catalunya es posin al servei del seu país? ¿Tocar els pàmpols a tots els catalans? Quina ànima més safarosa tenen! ¿Com volen que no en vulguem fugir?

Gelosos de la integritat d’Espanya, alts funcionaris públics espanyols han desfermat tota la seva ràbia i maldat contra el poble, les institucions i els prohoms de Catalunya. Mas-Colell ha estat entre els darrers quaranta que ha rebut. I Pedro Sánchez parla de diàleg. Quanta hipocresia. Quina barra.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->