domenica, Settembre 26

Espanya: Que vinguin els homes de negre! Es comprèn que la Unió Europea vulgui fiscalitzar les donacions a països com Espanya. Que vinguin els homes de negre a supervisar el que passa a Espanya

0

D’acord amb el pla aprovat, Itàlia i Espanya seran els països més beneficiats en el repartiment de préstecs i ajuts a fons perduts que la Unió Europea concedirà als països més afectats pel Covid19; Holanda i altres països nòrdics arrufen el nas, poc predisposats a haver de rescatar, un cop més, els països del Sud.

Ara: no es pot posar al mateix sac Itàlia i Espanya. Fent el balanç entre les quantitats aportades i les rebudes de la Unió Europea per cada país entre 2000 i 2018, segons dades d’Eurostat, resulta que Itàlia ha estat un contribuent net(31.709 milions € nets pagats) i Espanya, un receptor net (70.867 milions € nets cobrats).

D’acord amb el pla de reconstrucció, Espanya rebrà 72.000 milions més. Lluny de mostrar el natural agraïment, la part espanyola en la negociació ha criticat la poca solidaritat dels Països del nord i ha pronunciat paraules altisonants contra Mark Rutte, el primer ministre holandès, per la seva resistència a amollar més quartos. N’hi ha per sentir vergonya aliena: més els hauria valgut donar les gràcies, aplaudir la seva decisió i aprendre com es fa això de gestionar un país sense estirar més el braç que la màniga.

Probablement, aquests diners no serviran ni per evitar una caiguda tremenda del PIB ni per reduir l’ingent deute públic de l’estat espanyol.És normal que els holandesos, i en general qualsevol contribuent europeu, es preguntin en què es gasta tants diners el govern espanyol.

Que vinguin: que vegin els centenars de quilòmetres d’autopista que travessen els deserts dels altiplans castellans, sense vehicles que els transitin; que es posin les mans al cap veient línies de tren d’alta velocitat sense passatgers, o estacions on no puja i baixa mai ningú del tren, construïdes per empreses que van aconseguir els contractes a canvi de comissions il·legals. Que comptin els tancs comprats per si un dia els han de fer servir per envair Catalunya. Que calculin el cost de tenir diverses unitats de la policia ocupades en redactar i filtrar a la premsa informes falsos incriminant polítics catalans; que no es deixin de sumar les subvencions que es paguen als diaris que publiquen les filtracions sense comprovar-ne la veracitat; que facin una estimació del cost de desplegar vuit mil agents per les terres catalanes per intentar impedir un referèndum d’autodeterminació i perseguir amb helicòpter el president Carles Puigdemont, durant setmanes, per intimidar-lo i privar-lo d’exercir els seus drets; que sumin els honoraris de tota una sala del Tribunal Suprem que durant més d’un any ha estat ocupadíssim instruint un sumari, fent un judici, redactant una sentència vergonyant i amb errors comprovables, per enviar a la presó els consellers catalans que van organitzar el referèndum; que no es descuidin de comptar el temps ocupat en intimidar els funcionaris de presons per assegurar-se que els presos polítics no poguessin sortir de la presó ni com a mesura de seguretat contra la Covid. Que no es deixin de sumar les dietes dels desplaçaments dels congressistes i senadors, que les han cobrat fins i tot quan estaven confinats; els honoraris del magistrats del Tribunal Constitucional, que es dedica gairebé en exclusiva a anul·lar lleis socials fetes pel Parlament de Catalunya i a amenaçar d’inhabilitació els seus diputats; que comptinquants diners han defraudat a hisenda el PP i el PSOE, que fa més de quaranta anys que es relleven al govern, i que tenen desenes de causes obertes per corrupció; o quants n’ha defraudat el Rei Emètic d’Espanya; i per reblar el clau, quant costarà pagar-li la seguretat al monarca que està de vacances en als emirats Àrabs.

Treballadors, autònoms i petits empresaris no en tenen la culpa. Estan passant greus dificultats i agrairan qualsevol ajuda. Ara, si les ajudes les ha de gestionar el govern espanyol, malament rai.Europa faria bé de condicionar els pagaments al desmantellament de tots els aparells de l’Estat que representen la perpetuació extemporània del franquisme més corrupte, començant per la Monarquia i continuant per l’Audiència Nacional, els òrgans directors del poder judicial, la policia i l’exèrcit.

Que vinguin els homes de negre a supervisar el que passa a Espanya, que ens faran un favor.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->