venerdì, Maggio 7

Espanya: la responsabilitat dels mitjans de comunicació Mitjans de comunicació espanyols menteixen deliberadament sobre el que passa a Catalunya

0

En tot el que està passant a Espanya des de fa ben bé deu anys, els mitjans de comunicació hi tenen una greu responsabilitat.
Alguns diaris i televisions espanyoles són còmplices de la desinformació premeditada.

Quan es tracta d’escampar sospites sobre algun polític, hi ha la tendència a donar per bons informes anònims i de poca credibilitat. Així va ser en el cas de la presumpta corrupció de l’antic alcalde de Barcelona, Xavier Trias, on l’informe fins i tot arribava a transcriure el suposat número del compte corrent a Suïssa on aquest senyor presumptament tenia milions d’euros.
A partir d’aquestes informacions, els tertulians fan escarafalls, els nacionalistes espanyols es posen les mans al cap, corre la brama que Catalunya és el paradís de la corrupció.
¿Què hi ha de veritat? Res: la fiscalia acaba arxivant la causa, el número de compte era una invenció dels acusadors, però el mal ja està fet: s’ha desacreditat un polític que incomodava la visió nacionalista d’Espanya. Les rectificacions dels diaris arriben sempre en lletra menuda i mai en portada.

L’any 2018 van aparèixer desenes de portades parlant dels CDR (Comités de Defensa de la República) com si fossin grups terroristes.
La Guàrdia Civil va fer detencions, gairebé dos mil membres dels CDR tenen comptes pendents amb la justícia, la fiscalia va demanar penes de presó, entre d’altres, per Adrià Carrasco i Tamara Carrasco. Un es va passar tres anys a l’exili, l’altra un any confinada al seu municipi. Altra vegada, els mitjans es van afanyar a escampar calúmnies sobre presumptes terroristes.
¿En què consistien aquests suposats actes de terrorisme? Doncs en protestar contra la detenció arbitrària dels líders catalans i en manifestar-se contra la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem.
¿En què ha acabat tot plegat? En res: causes arxivades, tant la de l’Adrià, com la de la Tamara. Els principals diaris espanyols, però, no parlen de les absolucions.

Alguns tribunals, tot i la falta de proves, aconsegueixen condemnar innocents; donen per bones, sense fer comprovacions, les declaracions de la Policia. Aquells policies que, quan pujaven els autocars per anar a Catalunya a pegar votants, cridaven entusiasmats: ‘A por ellos!’ Sí, quatre anys i mig de presó pel madrileny Dani Gallardo, per solidaritzar-se amb els presos polítics. Absolutament aberrant. Caldrà esperar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans esmeni la plana, un cop més, als tribunals espanyols.

Per a tots els catalans que la tardor del 2017 van participar en manifestacions contra detencions arbitràries; pels que van anar a votar l’u d’octubre; pels que es van reunir en CDR per a fer propostes per desplegar la República Catalana (proclamada però no realitzada); pels que es van solidaritzar amb els presos polítics, anant una i altra vegada a les presons on els tenen tancats, àdhuc cantant-los tot un Messies de Handel; per a tots ells, no hi ha cap dubte possible: parlar de violència, de terrorisme o de sedició està fora de lloc.

L’única violència va ser perpetrada pels policies que pegaven els votants i per l’aparell repressor de l’Estat, que ha tancat innocents a la presó sense respectar ni la immunitat parlamentària ni la presumpció d’innocència.
Això no ho diu aquest cronista, sinó el grup de treball contra detencions arbitràries de l’ONU, Amnistia Internacional, i, la setmana passada, el tribunal belga que ha refusat l’extradició del conseller Lluis Puig.

Per a qualsevol persona ben informada, la cosa és més clara que l’aigua: tot el que publiquen els mitjans espanyols sobre delictes de terrorisme dels catalans independentistes és mentida. Ja ho sabíem, ho estem comprovant i seguirà passant. Només poden viure en la ignorància els ciutadans espanyols que llegeixen certa premsa que no es dedica a informar, sinó a inventar-se una realitat paral·lela que només existeix en la seva malaltissa imaginació. Tan malalta que prefereixen invocar la sagrada integritat territorial espanyola tal com la defensava el general Franco que no pas cenyir-se a l’estat de dret; i que ni tan sols reaccionen quan els ho reclamen els tribunals europeus.
Els anys passen, i els membres del Govern català segueixen a la presó i a l’exili.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->