lunedì, Ottobre 18

Espanya empantanegada pels seus propis tribunals El Tribunal de Comptes espanyol, inactiu des de fa anys, ataca els antics membres del govern català demanant milions d’euros

0

Més de cinc milions d’euros reclama ara el Tribunal de Comptes espanyol a diverses persones que van impulsar l’acció exterior de govern català.
El Tribunal de Comptes, creat per perseguir la corrupció i la malversació de cabals públics, no ha exercit les seves funcions en cap dels molts casos de corrupció i de finançament il·legal de partits polítics ni dels negocis tèrbols de la monarquia espanyola; la seva displicència ha estat escandalosa. És comprensible: els seus membres són nomenats pel Congrés i el Senat per majoria qualificada, és a dir, per acord entre els dos principals partits: PP i PSOE. Perseguir la corrupció d’aquests partits hauria estat mossegar la mà que els sadolla; fiscalitzar la Corona seria qüestionar el principal símbol de la unitat d’Espanya i de la continuïtat amb el règim anterior. El Tribunal de Comptes té al·licients per no fer arborar els principals partits: els set-cents funcionaris que treballen en aquest Tribunal són esplèndidament retribuïts. A la seva cúpula s’hi troben clans familiars en escruix. Algunes famílies podrien celebrar el sopar de cap d’any ajuntant-se tots els parents en els propis despatxos de tribunal, sense haver de lamentar l’absència de germans, cunyats i cosins. Aquestes famílies tan ben avingudes, no atrevint-se a exigir responsabilitats als partits que les protegeixen sota llurs mantells safarosos, dediquen els seus esforços a reprimir els membres de Govern català.

L’acció exterior de Govern català ha estat puixant; s’ha dedicat a la promoció econòmica i turística, a l’atracció d’inversions, al foment d’exportacions i a l’organització de debats acadèmics sobre economia, cultura i política. Naturalment, les relacions polítiques amb el govern d’Espanya no en podien quedar al marge.

El Tribunal de Comptes ha inferit que en aquestes activitats hi havia prou indicis que els pistrincs dels contribuents s’havien utilitzat amb ànim sediciós i fraudulent.
Val a dir que una consellera de Tribunal, María Dolores Genaro Moya, discrepa obertament de la resolució aprovada, negant que el govern català s’hagi extralimitat en les seves funcions.

Ho hem comentat en altres ocasions: entre els sancionats que hauran d’abonar fiances milionàries hi ha el gran economista català Andreu Mas-Colell. I entre els pretigiosos intel·lectuals que s’han solidaritzat amb el doctor Andreu s’hi troba l’economista nord-americà Dani Rodrick, que fa deu anys va publicar ‘La paradoxa de la globalització‘, un dels més fins assajos sobre la gran crisi econòmica de l’2008. Per entendre el punt de no retorn a què ha arribat el capitalisme actual, és molt recomanable combinar dues lectures; la de l’assaig de Dani Rodrick i el clàssic llibre de Jules Verne, ‘El país de les pells‘. En tots dos casos, la història de la Hudson’s Bay Company, la corporació més antiga d’Amèrica de Nord i una de les més antigues de del món, és el fil conductor que permet explicar els límits de la dominació de la natura per part de l’home i les contradiccions del sistema capitalista.

Deixem per a les tardes estiuenques eixes lectures, que comentarem un altre dia. Avui, limitem-nos a evidenciar que no pot haver-hi diàleg sincer entre els governs de Catalunya i d’Espanya mentre una de les parts segueixi utilitzant mitjans vergonyosos per a pressionar, arruïnar i humiliar políticament a l’altra part.

El problema espanyol -la qüestió catalana- s’ha envitricollat de tal manera que costa imaginar una solució: entre les posicions d’una i altra part no hi ha cap punt d’intersecció. Sigui com vulgui, la repressió i la persecució econòmica del Tribunal de Comptes contra Mas, Puigdemont, Mas-Colell, Homs, Junqueras, Romeva, Turull, Albert Royo, Mireia Vidal i fins a un total de 41 alts càrrecs, són ara mateix el pitjor d’aquesta embrolla.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->