sabato, Luglio 31

Espanya: alarma pels indults als presos polítics catalans La premsa espanyola veu en els indults als independentistes catalans una derrota que obre la porta a la mediació europea

0

Els primers mots d’avui són d’alegria: nou persones honestes, pacifistes i profundament compromeses amb el seu país han pogut tornar a abraçar els seus fills i les seves parelles; recuperen la llibertatdesprés de gairebé quatre anys tancats a la presó. Ben retornats a casa, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Oriol Junqueras i Quim Forn. El mal que us han fet és irreparable, però ha servit perquè Europa s’adonés que la democràcia espanyola està al nivell de la turca.

Arran d’aquests nou indults, la premsa espanyola ha posat el crit al cel. Els polítics i periodistes de dretes mai no van dissimular el seu anhel que elssediciososes podrissin a la presó. Ara,frustrades les seves ànsies de revenja, projecten la seva ira contra el govern que ha aprovat els indults.
Particularment reveladora és la reacció de ‘La Razón‘, diari proper al PP, defensor a capa i espasa de les essències més ràncies del nacionalisme espanyol: d’acord amb la seva anàlisi, els indults són un pas en fals de Pedro Sánchez, que hauria aixecat la llebre confirmant la hipòtesi que la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem era una sentència política. S’ha evidenciat que el conflicte entre Catalunya i Espanya és de naturalesa política i que només pot ser resolta per vies polítiques, que no penals. En un moment en què a la Unió Europea no descarta un referèndum d’autodeterminació d’Escòcia -que Espanya pretén vetar- ara les institucions europees hi podrien prendre candela i propiciar una mediació entre el govern català i l’espanyol.
L’article esmentat de ‘La Razón‘ explica que aquesta mediació ja va estar a punt de produir-sel’octubre del 2017 i que es va esquivar pel canto d’un duro: l’equip de Rajoy va mobilitzar tota la baluerna diplomàtica per evitar que Jean-Claude Juncker -Conmissió de la UE- fes la proposta de mediació. Ara, els periodistes de ‘La Razón‘, ‘el Mundo‘, ‘ABC‘, i tots els polítics de dretes d’Espanya es posen les mans al cap, interpretant que això és una regolfada; si es torna a aquell escenari de mediació les coses es poden envitricollar per la unitat d’Espanya. Estan de futris i s’abraonen contra Pedro Sánchez -“aquest cacoquímic, aquest barret de rialles, un nyicris al costat de la fermesa del PP i de la testosterona dels patriotes d’extrema dreta” (l’adjectivació és meva: la traducció literal dels renecs castissos seria impublicable).

És fàcil vaticinar que la dreta espanyola no té la llenya al recte del fumeral; l’informe del Consell d’Europa no només reclamava aquests indults, sinó la fi de la persecució contra Puigdemont i els altres exiliats i el diàleg entre les parts; les victòries judicials que els exiliats van encadenant a Europa fan preveure encara una rebregada més dolorosa a la ja desacreditada judicatura espanyola. No és el trencacolls del fat, és Puigdemont…

Malgrat les tedioses homilies de Pedro Sánchez, la negociació política no entra en els plans del govern espanyol, que ja ha negat tota possibilitat d’amnistia i de referèndum: dissortadament, el govern socialista s’assembla al conservador com els plats s’assemblen a les olles.

Els tribunals espanyols s’estan acarnissant ara amb els manifestants que van protestar contra la sentència del Tribunal Suprem i fins i tot contra alts càrrecs de governs catalans anteriors, com Andreu Mas-Colell.
La sagacitat dels tribunals és de traca i mocador; si volien fer una repressió soterrada, que no provoqués la indignació internacional, s’han cobert de glòria: la persecució a Mas-Colell ha provocat, entre d’altres, la reacció de cinquanta dels més prestigiosos economistes del món, inclosos més de trenta premis Nobel.

Qui són aquesta catèrvola de consellers del Tribunal de Comptes designats per les Corts espanyoles que han endegat aquest patafi? Qui és que pretén arruïnar el catedràtic, la seva família, i una quarantena de famílies més, imposant-los sancions milionàries? La pregunta és pertinent i la resposta retrata Espanya. En aquest tribunal hi trobem noms com el de Manuel Aznar López,germà de José María Aznar, el president espanyol que, amb el seu centralisme i el seu menyspreu a la diversitat, va fer impossible la coexistència del poble català i el poble espanyol dins del mateix estat; o la seva ministra de justícia, Margarita Marsical de Gante, filla de Jaime Mariscal de Gante, que havia estat comissari del Tribunal de l’Ordre Públic de Franco.

Es dona la circumstància que Andreu Mas Colell ja havia estat jutjat, quan era jove, per les seves activitats antifranquistes… pel Tribunal de l’Ordre Públic de Jaime Mariscal, que estava a les ordres del general Franco. Només els demòcrates de pedra picada ensopeguen dos cops amb la mateixa saga franquista.

Quan els catalans diuen que l’ombra del franquisme és allargada, no ho diuen endebades

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->