domenica, Luglio 25

Espanya: 26 milions de fills de gosses Els soldats espanyols jubilats proposen un cop d'estat i parlen de disparar a 26 milions de fills de gosses (comunistes, separatistes, votants d'esquerra, sindicalistes, feministes, homosexuals i transsexuals)

0

Un grup de 73 militars espanyols retirats han enviat una carta al Rei. Pel que ha transcendit, proposen prendre mesures contra el Govern, al qual qualifiquen de «comunista, amb el suport d’etarres i independentistes» ; estan suggerint al Comandant Suprem de les Forces Armades la necessitat de fer un cop d’estat -naturalment, en nom del seu amor a Espanya i la seva lleialtat al monarca.

També hem sabut que aquests 73 distingits uniformats comparteixen un grup de WhatsApp,on s’intercanvien propostes com la d’afusellarvint-i-sis milions de fills de puta espanyols o bombardejar la seu de l’Assemblea Nacional Catalana.

Si el Rei fos persona de seny, podria provar d’explicar als militars que això d’Espanya potser és alguna cosa més que una abstracció mental; un país és un territori i uns paisatges, però també els seus habitants; podria intentar fer-los veure que si s’estimen Espanya, això no inclou només muntanyes, rius, ciutats i pobles, sinó també la gent que hi viu. I que si hom té la idea d’afusellar més de la meitat de la població, és que el país que estima no és el país real.

El Rei no els explicarà res, perquè és de la seva mateixa corda i, en les ocasions solemnes llueix el mateix uniforme. La família reial també ha demostrat el seu amor a Espanya apropiant-se de cabals públics, evadint impostos i transportant maletins plens de bitllets cap a Suïssa.

Qui són els 26 milions de fills de puta a qui voldrien afusellar? Imaginem-nos-ho: tots els catalans i bascos que volen un referèndum d’autodeterminació; tots els polítics i votants d’esquerres, els sindicalistes, les feministes, els homosexuals i transsexuals; probablement, també tots aquells que no van a missa a escoltar els sermons sobre l’amor al proïsme de l’Evangeli. Ja es veu que ells sí que hi van, i que voldrien acreditar aquest amor a còpia de sentències de mort.

¿Somien una Espanya sense 26 milions d’indesitjables? Hi ha una manera més civilitzada de treure-se’ls de sobre: deixar que els 26 milions de fills de puta deixin de ser espanyols i s’organitzin la vida pel seu compte, en una -o diverses- repúbliques independents. Així no haurien d’aguantar més les seves collonades feministes, socialistes o catalanistes. Tots contents i estalviant pólvora.

Tot això deu provocar una certa perplexitat als països civilitzats d’Europa. A la Península Ibèrica no ens ve de nou. La tradició de cremar heretges va arrelar profundament en la cultura espanyola des del temps de la inquisició; Tomás de Torquemadaarrencava confessions sota tortura i condemnava a la foguera en virtut de les confessions dels heretges. El general Ramón María Narváez y Campos, al llit de mort (any 1868) deia al capellà que l’assistia en els darrers instants: «Perdonar els meus enemics? Però si no en tinc! els vaig fer afusellar a tots!» (i aquest era del Partit Moderat). Poc abans, el general Espartero havia expressat la conveniència de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

Al segle XXI estem igual: els guardes de les essències pàtries no toleren la diferència. Voldrien condemnar tots els que no pensen com ells. En realitat, és el que fa el Tribunal Suprem: imputa delictes inexistents als seus enemics i els tanca a la presó per sedició.
Mentre redactava aquestes ratlles he sabut que aquest tribunal ha decidit negar als presos polítics catalans la possibilitat de tenir permisos penitenciaris per sortir a treballar.

Aquesta és l’Espanya que estimen els militars, i de la qual milions de bascos i catalans anhelen alliberar-se, al preu que sigui. Qui se’n pot estranyar? 

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->