martedì, Settembre 28

“És el mercat, compare!” En el dilema entre el creixement econòmic i el respecte al medi ambient, la convicció neoliberal ens ha orientat cap a la primera opció. Hem d’eliminar urgentment els dogmes de Friedrich Hayek i replantejar-nos la presa de decisions

0

La frase que encapçala l’article la va proferir el polític i banquer espanyol Rodrigo Rato, responent a la comissió d’investigació que pretenia escatir com s’havia produït el desastre financer de Bankia. Vostè, amic lector, va contribuir com tothom, amb els seus impostos, a reparar aquell patafi. L’estirabot de Rato tenia una clara intencionalitat des del punt de vista de la defensa jurídica: ¿qui pot demanar responsabilitats civils o penals al mercat?

«Com que l’economia és massa complexa per a planificar-la racionalment, confiem en la informació que rebem de la demanda i de l’oferta a través dels preus dels béns i deixem que els mercats prenguin les seves sàvies decisions», amollava Friedrich August von Hayek des de la seva càtedra de la London School of Economics, vuitanta anys enrere.
Ara bé: el lliure mercat, per sí sol, no hauria permès la indústria rescabalar-se del daltabaix de la Segona Guerra Mundial; l’economia hauria distat de créixer a veles desplegades, com va fer a Europa els anys cinquanta i seixanta del proppassat segle, sense l’impuls del sector públic i de les polítiques keynesianes. Tanmateix, el mercat va funcionar, mentre que a l’altra banda del teló d’acer l’economia planificada començava a col·lapsar-se i el país dels sòviets anava pel pedregar. Amb l’arribada de Reagan i Thatcher, el món occidental encimbellava les idees neoliberalsi Hayek era més viu que mai -metafòricament parlant.

I ara? Un grapat de crisis financeres després, desassossegats per la pandèmia, acoquinats per si en vindran d’altres, i amb la greu amenaça que el cel ens caigui damunt del cap en forma de desastre climàtic, ¿seguirem confiant en els mercats?

Parlem d’elements concrets. El futur del bitcoin és incert, atès el gran consum energètic que comporta la tecnologia del blockchain; les prospeccions del petroli de l’Àrtic pengen d’un fil, pendents del que digui el Tribunal Suprem de Noruega amb relació a l’impacte ambiental que tindrien noves perforacions; l’ampliació de l’aeroport de Barcelona està fent córrer torrentades de tinta amb retrets mutus entre ecologistes i empresaris-i està per veure quina sonada hi fa la Unió Europea.
Són tres casos de col·lisions flagrants entre l’ambició pel creixement econòmic i la precària salut del planeta. Contenciosos semblants trobaríem arreu, com més va més freqüents.

Al llarg de la passada centúria, aquest tipus de dilemes els acabaven resolent els mercats -aquesta abstracció sense personalitat jurídica però amb una personalitat econòmica esbalaïdora. Com que els mercats es mouen al so dels beneficis a curt termini, són insensibles a l’escalfament global i indiferents a les espècies autòctones dels ecosistemes. No és d’estranyar, doncs, que la balança sempre es decantés cap a la banda dels empresaris i inversors. ¿Qui eren els ecologistes per a posar pegues al desenvolupament econòmic i a l’interès general en nom de les foques de l’àrtic o dels ànecs del Llobregat? A més, foques i ànecs no voten.

Finalment, sembla que al S.XXI la humanitat es deixondeix i obre els ulls. Ja és hora d’adonar-se que els que menys representen l’interès general són els mercats, precisament perquè tenen una visió reduccionista del món.
Pendents dels comptes de resultats i de les cotitzacions a borsa, els mercats poden fer-se l’orni amb relació al col·lapse energètic i al desastre ambiental, si més no fins que provoquin la fallida en sèrie de les empreses de les quals són accionistes. I encara aleshores demanaran rescats o indemnitzacions a l’erari públic, com feien Bankia o l’insigne amfitrió de la llotja del Bernabeu després que els dipòsits de gas de l’empresa Castor provoquessin un sens fi de terratrèmols a les costes de llevant.

Tots els arguments a favor i en contra de l’ampliació de l’aeroport han de ser escoltats; però atribuir-se la representació de l’interès general és d’una gosadia excessiva. Els interessos d’uns i altres topen amb estrèpit. La vida i la salut dels ànecs del Llobregat són un símptoma de la salut del planeta, i en definitiva, de les possibilitats de sobreviure de la pròpia humanitat.
Cal escoltar els científics. Els savis de les ciències ambientals tenen una visió més holística i assenyada que els assessors de les companyies de navegació aèria, els accionistes de les petroleres i els especuladors que participen a la ruleta de les monedes críptiques.

En aquests debats, com en tots, és més important escoltar i comprendre que gesticular i pontificarEl més difícil és ser conseqüents.
Per descomptat, frenar l’escalfament global comportarà renúncies rellevants a nivell econòmic. Serà incòmode, costós i desagradable.

L’alternativa tindria conseqüències pitjors. La diferència és que no frenar l’escalfament afectarà sobretot als nostres fills. És hora de començar a prendre’s seriosament la solidaritat entre generacions.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->