lunedì, Aprile 12

Eleccions a Catalunya. Dies irae, dies Illa! Eleccions del 14 de febrer a Catalunya. L’actual ministre de Salut espanyol és candidat. Mantindrà Pedro Sánchez els seus compromisos amb Catalunya si el seu candidat guanya les eleccions?

0

El proper 14 de febrer, si la pandèmia no ho impedeix, hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Del resultat d’aquestes eleccions n’eixirà el proper President de la Generalitat.
La Generalitat és la institució de govern dels catalans, creada a mitjans del S. XIV (quan Espanya encara no existia i la corona de Castella es dessagnava entre conflictes dinàstics, la guerra dels cent anys, les complicades relacions amb els regnes de Portugal, Navarra i Aragó i la lluita contra els musulmans).

En realitat, ningú no ha convocat aquestes eleccions. Només està facultat per a convocar-les el President, però aquest va ser destituït per penjar una pancarta reivindicant la llibertat dels presos polítics. En absència de President, el reglament fixa les condicions de dissolució del Parlament i la convocatòria electoral d’ofici.

Els partits favorables a l’autodeterminació de Catalunya hi concorreran dividits i enfrontats.Els votants independentistes contemplen amb desesperació i impotència com molts polítics professionals posen per davant els seus interessos particulars als de la causa d’alliberament nacional.
Els partits de dretes tenen poques opcions: pertanyen a organitzacions d’àmbit estatal que solen utilitzar l’odi a Catalunya com a munició electoral per guanyar vots a Espanya. Amb aquesta tàctica, tenen pocs simpatitzants al territori català.
I
el partit socialista presenta, de candidat, el senyor Salvador Illa, actual ministre de sanitat d’Espanya. Aquest senyor desitja de tot cor alliberar-se del seu càrrec, que és de gestió molt difícil i pel qual no té gota de preparació.

Si el senyor Illa pot deixar el ministeri en plena pandèmia, quan les dades de contagi són alarmants, els pacients als hospitals s’acumulen i s’està endegant la campanya de vacunació, és que la seva gestió és irrellevant. Es la confirmació d’una evidència: la majoria de polítics professionals no aporten res al bé comú. En el millor dels casos es rodegen de bons assessors, els escolten i s’encarreguen de comunicar les seves decisions. Doncs bé, ara les deurà comunicar algun altre polític (o militar, que ja sabem de quin peu calça Espanya), que Salvador Illa té feina a preparar la campanya electoral.

El senyor Illa és un estret col·laborador del president Pedro Sánchez. Potser alguns electors pensaran que si Illa arriba a presidir la Generalitat, Espanya complirà els seus compromisos amb Catalunya. Quanta ingenuïtat! Ni els va complir Rodríguez Zapatero amb Montilla, els dos presidents ‘socialistes’ de catorze anys enrere, ni Pedro Sánchez ha complert cap dels pactes amb Esquerra Republicana de Catalunya, segons la pròpia Moncloa reconeix.

Sembla que Pedro Sánchez estigui dient: Si voteu a qui no ens agrada, incomplirem els nostres compromisos. Si ens voteu a nosaltres, els complirem. ¿Serà aquest el seu missatge de campanya? Alguns electors potser es deixaran entabanar. Sospito que la majoria més aviat es malfiaran dels que fan de les seves falses promeses un modus operandi.

Els presidents catalans sempre s’han esforçat per arribar a acords amb els governs espanyols. També Artur Mas i Carles Puigdemont. Doncs bé, no oblidem que, quan Mariano Rajoy es va negar a dialogar amb Mas i amb Puigdemont, Rajoy va tenir el suport de Pedro Sánchez. I quan Rajoy va destituir el Govern de la Generalitat i va traspassar la responsabilitat política al Tribunal Suprem per castigar als Consellers d’aquell Govern,Sánchez també l’aplaudia. Ara, Sánchez porta tota la legislatura parlant d’indults, però els indults no arriben. Si alguna cosa no mereix aquest senyor és la confiança en la seva paraula.
Et coneixem, herbeta, que et dius marduix…!

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->