sabato, Novembre 27

Donald Trump, Boyle-Mariotte i l’amenaça feixista Donald Trump fa el mateix que la dreta espanyola: no acceptar la legitimitat dels seus oponents

0

El darrer estirabot de Donald Trump ha consistit a intentar guanyar als tribunals el que ha perdut a les urnes. Que trist que hagin de ser els jutges els qui dictaminin qui ha de presidir un País. Trump ha estat el primer president nord-americà a no acceptar el veredicte dels vots. A Espanya, això ha estat una pràctica habitual en els darrers temps, quan les eleccions es feien a Catalunya. La dreta política i judicial va aconseguir que els darrers cinc presidents o candidats a la presidència de Catalunya fossin inhabilitats, destituïts o empresonats (Artur Mas, Carles Puigdemont, Jordi Sanchez, Jordi Turull i Quim Torra).

L’actual govern del PSOE vol i dol: voldria resoldre el problema català, però no s’atreveix a aturar la via repressiva que la dreta espanyola va encarregar al Tribunal Suprem. Malament rai quan la política passa del poder executiu al judicial.

Els dos països, EEUU i Espanya, s’estan fent notar per la tremenda polarització dels seus polítics i dels corresponents votants. No és que dretes i esquerres no es puguin posar d’acord: és que ni tan sols es reconeixen la legitimitat,començant per la no acceptació dels resultats electorals. No hi ha programes de govern: hi ha insults, retrets i desqualificacions. Amb relació a la Covid, no es busquen solucions: es busquen culpables.
Hi ha, però,
una diferència a favor d’EEUU: allà,quan el president ha persistit en la mentida, els mitjans l’han acabat interrompent. A Madrid, si el que menteix és un líder de la dreta, els mitjans aplaudeixen amb les orelles. Per no parlar dels atestats policials i les sentències judicials: han esdevingut gènere de ficció per mèrits propis.

Al món s’estén el clima de bronquina permanent, amb la col·laboració eficaç de les xarxes socials. Entretingut amb el telèfon mòbil, qualsevol ciutadà pot opinar sense complexos sobre qüestions de tota mena, insultar impunement a qui pensi diferent o propagar falsedats sense haver-les contrastat.
Els arguments es redueixen a eslògans, els matisos es perden, el món es divideix entre elnosaltres iels altres’. La societat, més que polaritzar-se, tendeix a caure en un sectarisme pueril. La política s’acaba convertint en una història debons i dedolents’. Els vots es decideixen més per passió que per raó. Els candidats ho saben, i en els seus discursos atien els baixos instints.
Quan el sistema encimbella aquest perfil de candidat, malament rai: acabem delegant les majors responsabilitats públiques a persones d’escassa responsabilitat, de dubtosa honorabilitat i d’incertes capacitats intel·lectuals. Quants líders mundials hi ha que no voldríem pas tenir de veïns…!

Per treballar en una empresa o en una universitat cal acreditar aptituds, títols, idiomes, currículum. Per formar part d’un partit només cal fidelitat a un líder. Per progressar dins del partit cal estar bé amb l’organització i defensar amb contundència l’argumentari oficial. Per ser candidat cal estar al lloc adequat en el moment oportú. Per guanyar les eleccions cal el vot ‘dels nostres’.

Aquest joc és cada cop més perillós. Guanyar les eleccions no serveix de res si després no es pot governar. A Espanya i als Estats Units d’Amèrica la temperatura política està pujant i s’acosta al punt d’ebullició.
Ens ho van explicar Boyle, Mariotte i Gay-Lussac: quan la temperatura augmenta, una de dues: o el volum s’expandeix o la pressió es dispara. Les mesures de confinament contra la Covid han restringit l’espai disponible. Tots estem tancats i fastiguejats –sobretot els més joves. Només falta que l’extrema dreta agafi la proveta i l’agiti: la mescla pot esdevenir explosiva.
El feixisme, quin perill…!

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->