domenica, Maggio 9

Deute fins a les orelles Espanya i Itàlia esperen rebre aviat ajuda europea per combatre les conseqüències de la pandèmia. Tard o d’hora s’hauran de tornar aquests diners. I després serà difícil, perquè el creixement econòmic sostingut no és ni previsible ni recomanable

0

Ja no pot faltar gaire pel final de la quarta onada del coronavirus; amb una mica de sort, aviat estarem tots vaccinats i ens traurem les mascaretes.

El que no ens traurem de sobre tan fàcilment són els deutes. I mira que estan trigant a arribar els ajuts europeus! Als Estats Units, el mateix abril del 2020, milions de nord-americans es van trobar un dia mil dos-cents dòlars ingressats al compte corrent sense ni haver-los de demanar, gentilesa del govern federal. Ara, el president Biden ampliarà aquelles mesures. No es pot negar l’eficàcia de la seva administració. Keynes, on vulgui que sia, deu estar meravellat.

A Espanya i a Itàlia s’espera amb candeletes els ajuts de la Unió Europea, i de moment hi ha més dubtes que certeses: Quan arribaran? Qui els gestionarà? Com es repartiran? Qui se’ls quedarà? Una sola cosa és segura: els tornaran els contribuents durant una pila d’anys.

Nivells de deute públic com els que molts països europeus hauran de suportar –particularment, Espanya i Itàlia- només s’havien vist després de greus catàstrofes o en desgraciades postguerres. En aquells temps, reconduir la situació va costar dècades. Ara passarà el mateix: durant molts anys, en els pressupostos generals de l’estat caldrà consignar importants partides per pagar els venciments i els interessos. Les retallades de serveis i prestacions públiques que haurem de suportar seran de pronòstic reservat.

El deute es pot tornar amb relativa comoditat quan el ritme de creixement del PIB supera la taxa d’interès. El mal és que hem arribat a un punt que un creixement econòmic sostingut ni és previsible ni tan sols recomanable: el creixement de la producció i del consum provoca una pressió sobre els recursos naturals i un nivell d’emissions tremendament nociu pel medi ambient. De manera que, a les generacions que ens vénen al darrera, els deixarem un panorama ben galdós: unacontaminació lacerant, una biodiversitat minvant, un planeta reescalfat i unes finances públiques que faran feredat.  

Greu? Sí. Dramàtic? Depèn de com ens ho prenguem; serà un bon moment per aprendre una mica d’horticultura -que no falti mai el plat a taula- d’acostumar-se a dur jerseis de llana a l’hivern –la calefacció serà cada dia més cara- de racionalitzar els horaris –les gallines no gasten llum-, de descobrir els meravellosos paisatges del nostre entorn per anar de vacances, i de rellegir tots els llibres que ens van fer passar l’estona de manera tan amena.

Algú deia que ens era més difícil imaginar-nos la fi del capitalisme que la fi del món. No serà tant; però si volem que la fi de la societat de consum no sigui traumàtica, cal començar a prendre’n consciència i ser conseqüents: a l’hora d’anar a comprar, a l’hora de posar la calefacció, a l’hora de programar les vacances i a l’hora d’anar a dormir. I també a l’hora d’educar les generacions del futur. O potser seran ells qui ens educaran a nosaltres?

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->