sabato, Novembre 27

Covid-19, només hi ha una vacuna: la transformació radical del model de producció La salut de les civilitzacions. Les epidèmies que ha patit la humanitat s'expliquen, en bona mesura, pels models socioeconòmics imperants. La Covid 19 no serà, probablement, cap excepció. No hi ha millor vacuna contra ella que la recuperació dels hàbitats naturals

0

La salut dels humans sempre ha estat lligada a l’evolució de la civilització. Fa cent mil anys, quan els grups humans vivien de la caça, la pescai la recol·lecció, no crec que ningú estigués preocupat per les malalties contagioses; el que hi havia era una elevada mortalitat infantil (per dificultats del part o per la indefensió dels infants en un entorn salvatge) i una esperança de vida curta.
La vida dels caçadors era físicament molt exigent, només apta per persones joves en bona forma. La supremacia humana en la cadena tròfica s’havia de defensar cada dia, i només els bons atletes se’n sortien fàcilment. Afegiu-hi l’escassesa d’aliments,i comprendrem fàcilment que el nombre d’homínids es mantingués més o menys estable durant milers de generacions. Dir-ne equilibri ecològic és molt bonic i disfressa una mica la tragèdia, però el que impedia el creixement demogràfic era la fam –com a qualsevol altra espècie animal.

Amb el neolític, aquells petits grups de caçadors i recol·lectors van aprendre a dominar animals i plantes; la ramaderia i l’agricultura van convertir els homínids en sedentaris. El fet va afavorir l’aparició de moltes patologies, algunes lligades a la proximitat social i a la falta d’higiene (pestes contagioses) i d’altres provocades pel contacte amb els animals; algunes malalties saltaven esporàdicament dels animals a les persones, d’altres acabaven essent endèmiques dels humans, segons explica Adelaida Sarukhan, immunòloga i experta en malalties zonòtiques de l’Institut de Salut Global.

El creixement de les ciutats i els rius d’aigües fecals van generar epidèmies que feien estralls en la població; amb tot, la relativa abundància d’aliments va permetre un lent creixement demogràfic. Els pobres menjaven cereals i els rics carn i peix.

A partir del Segle XV, els humans europeus van colonitzar el món sencer; les malalties endèmiques del continent europeu arribaven a Amèrica, Àfrica i Oceania. Els indígenes, desproveïts d’anticossos contra les malalties d’importació, queien com mosques. Les infeccions espanyoles van fer molta més mortaldat entre els indis americans que no pas els soldats d’Hernan Cortés, i els ecosistemes australians van patir una greu sotragada amb l’arribada dels britànics. Al seu torn, els exploradors que s’endinsaven en terres africanes difícilment sobrevivien a les febres tropicals.

La higiene, les vacunes, la quinina i la penicil·lina van capgirar la situació a partir del S. XIX, i es va produir una explosió demogràfica que encara dura. Ara, per alimentar diversos milers de milions de persones calen molts recursos.
L’agricultura intensiva, els transgènics, la massificació dels animals a les granges i les piscifactories van resoldre, de moment, el problema; però generaven unes necessitats energètiques descomunals.
Llavors la humanitat va descobrir que cremant combustibles fòssils podia moure motors enormes i resoldre el problema del transport per terra, mar i aire.

El planeta era nostre, la prosperitat no tenia límits, ens pensàvem que el creixement indefinit resoldria tots els problemes econòmics, polítics i socials.
Doncs no.

Els científics ja ens ho advertien, però el model econòmic no sabia frenar aquesta cursa cap a l’abisme. Ja veurem si encara hi som a temps. La destrucció d’hàbitats naturals ha anat disminuint la biodiversitat que tan bé anava per regular els ecosistemes, evitant que una malaltia proliferés més que les altres.
I com que ja no hem deixat zones verges, els humans hem entrat en contacte amb animals salvatges; els hem reduït tant els seus hàbitats naturals, que apareixen en els assentaments urbans a remenar les escombraries per trobar menjar.
La ramaderia intensiva, el tractament dels porcs amb antibiòtics i el contacte entre espècies fan augmentar la probabilitat que un patogen faci el salt dels animals als humans. La globalització fa que tots estiguem en risc de contagi d’aquestes malalties pròpies de l’antropocè.

Esperem que aviat hi hagi una vacuna contra el coronavirus Covid 19. Però no siguem il·lusos,que darrera d’aquesta pandèmia en vindran d’altres. L’única vacuna que ens pot salvar és la recuperació dels hàbitats naturals. Això requereix una transformació radical del model productiu, residencial i de consum. La humanitat estarà a l’alçada? És permès de dubtar-ne. Mai s’havia enfrontat a un repte tan colossal. Que tinguem sort –i intel·ligència col·lectiva.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->