lunedì, Giugno 14

Catalunya: Una revolta a la tardor? La repressió espanyola divideix els partits catalans i sembla haver assolit el seu objectiu: 'divide et impera'. Però Catalunya no està desactivada, al contrari. Hi ha un gran malestar entre els catalans i hi ha les condicions per explotar el polvorí

0

La duríssima repressió espanyola contra els separatistes catalans ha fet efecte. No tothom es veu amb cor d’enfrontar-se a llargues penes de presó o a fiances milionàries que arruïnen patrimonis familiars. Amb tota probabilitat, aquestes condemnes seran anul·lades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, però els anys van passant i molts danys són irreparables. Alguns líders que havien treballat pel referèndum d’autodeterminació, ara, escarmentats, opten per fer carrera política en el marc d’una Espanya centralitzada i en una Catalunya que, avui, té una autonomia de fireta. Per això, tres mesos després de les eleccions al Parlament, Catalunya segueix sense govern, amb els partits polítics enemistats i la població decebuda. En particular, els votants independentistes estan molt enfadats.

Una mirada miop per part del govern espanyol pot dur-lo a pensar que el problema català està desactivat. Res més lluny de la realitat. En primer lloc, perquè des que es va trencar el pacte constitucional -pels interessos electoralistes del PP i la ceguesa del Tribunal Constitucional- als partits espanyols els costa molt trobar suports parlamentaris per part dels partits catalans, i això ha derivat en governs molt febles a la Moncloa. En segon lloc, perquè a Madrid no s’adonen que l’independentisme no neix de les elits dirigents de Catalunya, sinó d’un sentiment molt estès entre la població. Si uns líders deceben, seran foragitats. Si uns polítics són empresonats, es forgen nous lideratges.
I, en tercer lloc, perquè hi ha molt malestar a Catalunya. La pandèmia ha impedit, els darrers mesos, que la indignació es manifestés al carrer. Però ara el confinament s’acaba i s’acosta una situació econòmica molt complicada: és fàcil que el polvorí esclati.

El senyor Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, ha dit que aquest organisme deixarà de comprar massivament deute públic quan la vaccinació hagi arribat al 70% de la població. Això vol dir que a la tardor, Espanya haurà de fer front a un deute públic proper als 2 bilions d’euros en els mercats de capitals. No costa gaire endevinar que la prima de risc es dispararà. Només que els tipus d’interès arribin al 5%, el servei del deute suposarà un pagament anual de cent mil milions d’euros -només d’interessos. És més de la meitat del que cobren tots els pensionistes espanyols -i el sistema de pensions també és insostenible. L’única forma d’evitar la fallida de l’estat espanyol serà a còpia de retallades dràstiques en la despesa pública i d’augments brutals de la pressió fiscal. Ara mateix, Catalunya, sotmesa a una pressió fiscal més alta que el conjunt de l’estat espanyol, però molt mal atesa des del punt de vista dels serveis públics i d’inversions, no suportarà aquesta nova mossegada fiscal.

L’any 2007, un president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, socialista, nascut a Còrdova, va alertar que el maltractament fiscal i polític a Catalunya generaria una gran desafecció dels catalans envers Espanya. A Madrid no se’l van escoltar, i tots sabem el que va venir al darrere.
Ara no serà una simple desafecció.
El que pot venir a la tardor pot ser una revolta. I no precisament la revolta dels somriures, com la van descriure fa deu anys. Els ingredients de la mescla ara són explosius.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->