martedì, Maggio 11

Catalunya: de Macià a Puigdemont Han passat noranta anys de la proclamació de la Primera República Catalana per Francesc Macià

0

El 14 d’abril de 1931, davant de milers de persones que ploraven d’emoció o reien de joia, Francesc Macià pronuncià unes frases històriques des del balcó del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona: «Proclamo l’Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques. Queda format el govern de la República Catalana… disposat a defensar les llibertats del poble català i a morir per elles».

Enrere quedaven molts anys de lluites; el trencament del coronel Macià amb l’exèrcit espanyol després que els militars rebentessin les redaccions dels periòdics “El Cucut” i “La Veu de Catalunya”; l’entrada en política, encapçalant una llista promoguda pels pagesos de les terres de la Segarra; la dimissió com a diputat, vista l’absoluta inoperància de Les Corts espanyoles; el temps del suport als moviments obrers, que van aconseguir, després de la dura vaga de 1919, la jornada de vuit hores; la creació, el juliol de 1922, d’Estat Català, el tercer partit polític netament separatista d’Europa, després del Sinn Féin i del Partit Nacionalista Basc; la fugida per mar, de Llançà a Cervera, a rem, per evitar l’empresonament; l’exili a París, i després a Brussel·les; els diversos intents per organitzar un embat contra la dictadura de Primo de Rivera, un dels quals avortat per la delació d’un nét de Garibaldi abans de traspassar els Pirineus; judicis, empresonaments, retorns clandestins i expulsions del país; viatge llampec a la Unió Soviètica i un llarg periple per Amèrica Llatina, a la recerca de suports i complicitats; el patiment per la desunió dels catalanistes i les deslleialtats d’alguns presumptes col·laboradors.

Finalment, la dimissió de Primo de Rivera, la caiguda de la dictadura d’Espanya i l’exili d’Alfons XIII van propiciar la recuperació de la democràcia: tornada triomfal de Macià a Catalunya; preparació a contrarellotge d’una candidatura a les eleccions municipals, i victòria inesperada del nou partit que havia aglutinat la major part de forces catalanistes d’esquerres.

Gairebé al mateix temps que la catalana, va néixer la República espanyola; el seu president, Niceto Alaclá Zamora, advertia Macià que calia fer un gest, marxa enrere en alguna cosa per calmar els militars. La guàrdia civil i un batalló d’infanteria havien ocupat Gernika, al País Basc, i es preparaven per mobilitzar-se contra Catalunya. Tres ministres catalans es van desplaçar a Madrid per calmar els ànims i mirar de negociar un acord. En van tornar amb una promesa d’Estatut d’Autonomia, que a la pràctica es va retardar un any i que va ser durament escapçat; es perdia una magnífica ocasió per arribar a un acord de lliure associació entre el poble català i l’espanyol. Macià va cedir per evitar un enfrontament armat que hauria pogut acabar malament -i que hi va acabar, tanmateix, a partir de 1936.

Els ideals, la lluita, la decepció per certes deslleialtats, la proclamació de la república, la marxa enrere per evitar el vessament de sang, l’exili, el reconeixement internacional… quantes similituds entre la peripècia vital de Francesc Macià i la de Carles Puigdemont.
Arribarà el dia que els conflictes territorials es pugin resoldre democràticament i no per la força de les armes i les amenaces militars?
Catalunya
, un poble mil·lenari, s’ho mereix.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->