giovedì, Luglio 29

Canvi climàtic: Sic transit gloria mundi El canvi climàtic servirà per reduir la població humana a proporcions plausibles. Els futurs historiadors el descriuran com un reajustament demogràfic necessari

0

Aquest és el segon estiu consecutiu que al Cercle Polar Àrtic s’ha arribat, en diversos dies consecutius, a temperatures superiors als 30º C. El tinent Jasper Hobson i la intrèpida senyora Paulina Barnett, protagonistes de ‘El país de les pells‘ de Jules Verne, mai no s’haurien imaginat res de semblant. El canvi climàtic ja és aquí i cada u de nosaltres ha fet una notable contribució per provocar-lo, començant pels caçadors de la Hudson Bay´ s Company, els primers que van colonitzar les regions polars. Jules Verne va retratar la cruesa de la depredació de la fauna d’aquelles latituds. Els expedicionaris de la novel·la es van aventurar a nord del paral·lel 70 empaitant els ramats d’animals salvatges que es refugiaven cada vegada més a prop de l’Àrtic fugint de la depredació humana.

L’autor es recrea descrivint la laboriositat i l’enginy amb què un ramat de castors dissenya i realitza la seva ciutat subaquàtica. Els animalons havien construït un dic dins del riu, una mica arquejat: un sòlid entramat d’estaques clavades a la llera i entrellaçades amb branques flexibles i arbres desbrancats disposats transversalment. Tot això estava lligat, tapiat i cimentat amb terra argilosa, que els peus dels rosegadors havien amassat prèviament; després, ajudant-se amb la cua, havien disposat l’argila en forma de pilotes que havien servit per revestir uniformement tota l’estructura del dic. Això permetia mantenir un cabal constant d’aigua que facilitava establir-hi els seus caus arrodonits: sòlides cabanes amb gruixudes parets de fusta i argila, amb dues plantes; la inferior, per al magatzem de provisions, submergida; la superior, per a l’habitatge del propietari i la seva família.

El lector encara està fascinat per l’intel·ligent treball en equip dels preciosos rosegadors, quan en el següent paràgraf es produeix la matança: centenars de castors cauen abatuts en pocs minuts; les seves precioses pells seran emmagatzemades en els dipòsits de la Companyia i acabaran en els tallers de confecció de la moda més selecta de les grans ciutats d’Europa; al capdavall, serviran per guarnir avorrides senyores de l’aristocràcia més rància del Vell Continent.

La Hudson Bay´ s Company va ser una de les primeres corporacions multinacionals capitalistes. Avui, milions d’animals salvatges són assetjats per la voràgine capitalista. Un nombre molt més gran viuen amuntegats en granges i acaben a l’escorxador per substanciar la dieta innecessàriament carnívora d’una humanitat que no para de créixer i que ha construït una societat de consum insaciable.

Els estudis científics porten més de vint anys alertant de la necessitat de canvis dràstics en la producció i el consum per evitar una catàstrofe climàtica. Tanmateix, el sector de les càrnies, el comerç internacional de mercaderies pesades, el malbaratament de plàstic, l’abús de calefaccions i aires condicionats i el turisme de masses amb cotxes particulars no s’aturen. Es a dir, seguim contaminant, causant la extincions de milers d’espècies i martiritzant centenars de milions d’animals de granja. Aviat estarà també en perill la nostra pròpia espècie.

L’equilibri ecològic es regeix per lleis físiques i la tecnologia no pot obviar-ho: en definitiva,consisteix a estabilitzar el nombre d’individus de cada espècie, compensant els excessos demogràfics amb l’escassetat de nutrients. Els humans hem trencat aquest equilibri en els últims dos-cents anys i la natura es disposa a prendre’s revenja. El canvi climàtic servirà per reduir la població humana a proporciones plausibles. Els historiadors del futur en parlaran com d’un necessari reajustament demogràfic. Esperem que el trànsit sigui lleu i que l’ecosistema sigui menys cruel amb la humanitat del que aquesta ha estat amb la resta d’espècies. El capitalisme haurà estat un parèntesi inèdit en la historia de la biosfera. Definitivament, sic transit gloria mundi.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->