sabato, Settembre 25

2021: llibertat i reparació moral L’humanisme davant la crisi del Covid-19

0

L’any 2020 serà recordat com el de la primera pandèmia global del S.XXI. No pas la primera de la història: ara fa cent anys, la Grip Espanyola va ocasionar milions de morts entre la població civil i entre els veterans que havien sobreviscut a la Primera Guerra Mundial; molt abans, diferents episodis de pesta havien provocat enormes mortaldats al llarg dels segles. La diferència és que, en l’edat mitjana, aquestes epidèmies eren enteses com un càstig diví contra el que no hi havia res a fer, tret de precs, processons i penitència per intentar calmar la ira del Cel; en canvi, la nostra visió humanista ens porta a interpretar el desastre actual en clau de fracàs –de la ciència, del model productiu o del model social. I per tant, esperem –exigim!- de la ciència una vacuna; del model productiu, una transformació respectuosa amb l’ecosistema; i en el terreny social, les mesures necessàries per pal·liar el patiment dels més vulnerables. Tant de bo reeixim en els tres reptes.

Tanmateix, el nostre és un humanisme liberal empeltat de capitalisme fins al moll de l’os.Aquest liberalisme econòmic no busca el benestar de tothom, sinó l’individual o el de classe. Fins i tot en l’època de les més enyorades socialdemocràcies europees de la segona meitat del S. XX, l’estat del benestar tenia uns límits territorials molt clars: la prosperitat d’Europa es va assolir a còpia d’espoliar els recursos de les antigues colònies. Llavors i ara, la vida humana té un valor massa diferent en els països occidentals i en els que solíem anomenar del tercer món. L’any 2020, centenars de milers d’afroamericans encara s’han hagut de manifestar per recordar a tothom que la vida dels negres també importa.

Avui, l’angúnia global per la Covid-19 conviu amb altres angúnies que es pateixen d’una manera ben diferent a una i altra banda del Mediterrani. Al sud, la misèria empeny milers d’homes i dones a jugar-se la vida al mar per arribar al paradís del nord. I al nord, on resulta que el paradís no és el que semblava, no sabem gestionar els fluxos migratoris; i sobretot, temem que una gestió generosa d’aquests fluxos vagi en detriment del nostre propi benestar.
En molts indrets, a més, patim un humanisme nacionalista, on no hi ha marge per qüestionar l’estat nació, els seus interessos i els seus privilegis. Les elits polítiques no poden suportar la idea de renunciar a la seva visió integrista i patrimonial de l’estat. Líders polítics, magistrats de la judicatura i oficials de l’exèrcit s’aferren a idees basades en mites discutibles; els esborrona la possibilitat de passar a la història com els dirigents que van permetre la fragmentació territorial o la desnaturalització del sistema econòmic. Amaguen les seves inseguretats darrera de preteses conviccions, i es senten impunes per castigar els dissidents de la manera més injusta.

En aquest sentit, l’any 2020 deixa records per a la vergonya de la humanitat: el captiveri i la repressió injusta que han patit homes nobles a causa de la lluita pels seus ideals. Si hi hagués un mínim de justícia en aquest món, el 2021 hauria de dur la llibertat i la reparació moral a Julian Assange i a Edward Snowden, lluitadors per la transparència informativa; al líder kurd Selahattin Demirtas, ex copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), empresonat des de fa més de quatre anys pel règim d’Erdogan, per qui el Tribunal Europeu dels Drets Humans reclama la immediata posada en llibertat; a l’economista i activista uigur Ilham Tothi, a qui el Parlament Europeu va distingir amb el premi Sajarov, i que compleix cadena perpètua a la Xina; als espanyols Pablo Hasel, Dani Gallardo i Valtonyc, perseguits per haver-se expressat lliurament criticant la corrupció i la repressió; i a tants d’altres homes i dones injustament castigats per règims autoritaris cruels.

Els meus vots perquè el 2021 porti l’alliberament d’aquestes persones, així com de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’entitats culturals i activistes catalanes; de Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya; i de tots els membres d’aquell Govern pacifista i democràtic que va voler portar la llibertat i l’autodeterminació al poble de Catalunya i que avui pateixen presó i exili.
Bon 2021 tingueu tots els lectors de ‘L’Indro’.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->