domenica, Giugno 13

14 de febrer: tristes eleccions a Catalunya diumenge vinent hi ha eleccions a Catalunya. Donades les circumstàncies polítiques i sanitàries, seran unes eleccions molt tristes

0

Diumenge vinent hi ha eleccions legislatives a Catalunya. Això que en diuen la festa de la democràcia serà, aquest cop, una festa llòbrega.

La darrera legislatura ha estat trista. Les eleccions anteriors no les va poder convocar el President de Catalunyaexiliatsinó que ho va fer el corrompudíssim senyor Mariano Rajoy, assumint unes competències que la Constitució no li atorgava.
El Parlament resultant de les urnes va intentar investir el candidat Puigdemont, però el Tribunal Constitucional ho va impedir, negant la investidura telemàtica.
També van acabar com el rosari de l’aurora el segon i el tercer intent d’investidures, amb els candidats Jordi Sánchez i Jordi Turull, llavors en presó preventiva, avui complint condemna. Va caldre un quart candidat, Quim Torra, per poder investir un nou president.

Al començament de la legislatura, les institucions catalanes estaven intervingudes pel govern d’Espanya; les lleis del Parlament català han estat sistemàticament impugnades davant del Tribunal Constitucional; els serveis públics catalans han seguit malmesos per falta d’un finançament adient, fruit de l’espoli fiscal insostenible al que és sotmès Catalunya des de fa més de trenta anys.

Aquesta legislatura ha vingut també marcada pels constants enfrontaments entre els socis de govern; amb els dirigents empresonats o a l’exili, els polítics que han ocupat el seu lloc han estat més pendents d’aconseguir l’hegemonia en l’espai independentista que no de pactar una estratègia compartida davant la repressió dels tribunals espanyols.

L’últim any de la legislatura ha vingut condicionat per la pandèmia i per la disparitat de criteris entre institucions catalanes i espanyoles a l’hora de gestionar-la. Amb gairebé 20.000 morts a Catalunya, seguim amb toc de queda i confinaments parcials, de conseqüències molt bèsties per l’economia i l’ocupació.

La legislatura es va acabar de la manera més lamentable, quan un tribunal va inhabilitar el President de Catalunya per haver penjat del Palau de la Generalitat una pancarta que reivindicava la llibertat dels presos polítics. La vacant a la presidència va generar una convocatòria electoral d’ofici.

No sembla bona idea celebrar les eleccions en plena onada de contagis; per això el Parlament català va fer un decret per posposar-les. Doncs el mateix tribunal que havia forçat la destitució de Torra també va anul·lar aquest decret, i a sobre, ha inhabilitat el conseller Bernat Solé, que havia de treballar en l’organització dels comicis. La democràcia queda desvirtuada una vegada i una altra per la intervenció d’unaJustíciatremendament polititzada.

Ara mateix, a una setmana de les eleccions, les dificultats per a constituir les meses electorals és enorme, atès que hi ha desenes de milers d’al·legacions per part de ciutadans que no volen ser vocals als col·legis electorals per por del contagi. No presentar-se a la mesa electoral si hom ha estat cridat a formar-ne part pot ser castigat amb penes de presó.

Per acabar-ho d’adobar, la majoria dels catalans saben que aquestes eleccions no serviran per a res. Ni els independentistes confien en poder fer efectiva la República Catalana (proclamada pel Parlament el 27 d’octubre del 2017), ni els partits espanyols estan disposats a reconèixer la realitat nacional de Catalunya. Per tant, una sortida negociada del conflicte és ara per ara impensable, i el govern espanyol no té prou coratge ni tan sols per a fer una llei d’amnistia pels presos polítics i pels exiliats.

Molts joves, fastiguejats de tanta incompetència, estan arribant a la conclusió que el sistema de partits ha esdevingut totalment inútil i propens a la corrupció. No els falta raó. Amb el sistema electoral que tenim, els diputats són més deutors dels partits que els posen a les llistes que dels electors. Desenes de milers d’estudiants desencantats amb la política i pessimistes davant del futur que els espera optaran per l’abstenció. Aquesta actitud, perfectament comprensible, tindrà un cost terrible: facilitarà l’entrada de l’extrema dreta al Parlament.
Tristes, molt tristes les eleccions de diumenge, sigui quin sigui el resultat.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa

End Comment -->